FJORD-O 2010, UNA NOVA EXPERIÈNCIA

PENÓS, RIDÍCUL, DESCOL.LOCAT, ......Els noruegs em van donar un "rapapolvo" i em van fer tocar de peus a terra. Lo del Vasily a Peguera només va ser un avís. A fòra ens donen mil voltes. Encara em falta molt per apendre.

Aquests podrien ser els titulars de la meva experiència a la FJORD-O 2010 celebrada a Noruega aprofitant uns dies que amb la Laura varem passar de vacances.

Vaig decidir apuntar-me a un dels 4 dies en què hi havia cursa al costat de la localitat noruega de SOGNDAL. Uns 900 participants per dia i uns circuits al meu parer molt i molt TÈCNICS.

El lloc de la cursa inmillorable, en una muntaya de 600 metres que en els seus peus tenia un impressionant Fiord.

L´ambient, encara més increible: corredors, familiars, .... amb les seves cadiretes, tovalloles, tendes d´acampanya, .... ocupant tots els prats verds.

L´organització i l´àrea de competició perfecte: carpes i més carpes, venda de material de tot tipus, des de bruixoles fins a calçat de claus i tormelleres tot en un, xiringuitos, lavabos, ....Aquí vaig veure que els noruegs estan a una altra dimensió respecte a nosaltres. Però mica en mica estarem a la seva alçada.

Durant la cursa em vaig trovar amb moltes diferències respecte a nosaltres:

1.- Allà no fan servir el tradicional Sportident, allà utilitzen el Electronic Timming System (EKT) una especie de pinça bastant gran que porta adherida una tarja groga amb les teves dades i que has de fer encaixar a la base que té un punxo que a més de marcar electrònicament deixa un petit forat a la tarja (doble sistema: si falla la part electrònica, a la tarja hi queda l´empremta). Fins que no vaig descobrir que no pita ni s´encen cap llumeta a la base vaig tardar varies fites.

2.- No existia, al menys en aquella prova, el -3, -2 i -1. Allà quan et toca (i ningú et crida pel teu nom) has d´estar a la línia de sortida ja amb la simbologia agafada.

3.- El mapa no l´agafes fins el "pip" de sortida. El tens a terra, davant teu tots apilats i en el pip final del compte enrera has d´agafar el mapa i fer encaixar la pinça a la base que hi ha al costat de la sortida. És en aquest moment que se t´engega el teu crono.

4.- Hi havia 9 passadissos de sortida segons categories i agrupats per circuits i es sortia cada 1´. A casa nostra normalment entre dos corredors de la mateixa categoria hi ha 4 minuts. Allà tots 36 un darrera l´altre cada minut. Sort d´això ja que en alguns moments que anava molt perdut em venien tots un darrera l´altre i en més d´una ocasió em van solucionar el problema.

5.- Jo buscant el triangle i resulta que era la mateixa línia de sortida.

6.- Allà tots corren, ja podien haver-hi arbres, matolls, forats a terra que no es veien; jo patint per no torçar-me un turmell i per orientar-me i ells a saco. Vaig optar per caminar tota la cursa.

7.- El mapa 100% tècnic (al menys per a mí) i gens físic (tot i que m´adelantaven tots corrent, encara no ho entenc com s´ho feien)

8.- Hi havia categories fins a H80 i D75. Una passada.


CONCLUSIÓ: una nova experiència i em (ens) falta molt per apendre.