Diumenge dos PIRI-O (Jaume i Pere) vam córrer la prova organitzada pel club OROS a Premià de Dalt, concretament a la zona coneguda com la Cadira del Bisbe. Terreny amb molt desnivell, no del tot net (menys del què el mapa marcava) i un mapa, al meu criteri, molt generalitzat, van fer de la prova una cursa difícil tècnicament. A falta de conèixer les sensacions de´n Jaume que el dia anterior havia corregut la Marxassa (Montseny-Mataró) amb una excelent 7ª posició (veure crònica en el blog de la STPIRI), jo personalment vaig anar de mal en pitjor. La inactivitat en aquests darrers mesos en quan a curses d´orientació fa que cada cop em costi més i cometo errors que abans no feia. Em va costar molt entrar en cursa i quan ho vaig fer les desgràcies van venir una darrera l´altra. Primer de tot, una inoportuna diarrea em va obligar a sortir de la zona de circuit (no fos cas algú trovés una fita equivocada). En segon lloc una torçada "important" de turmell ja a les acaballes de la cursa que de moment em tindrà bastants dies apartat de la pràctica esportiva (per tant, no aniré a Gòsol) i en tercer lloc, per rematar-ho, perdo la bruixola i la lupa en el lloc de l´accident. Sort que finalment amb l´ajuda del Sergi Andrés i gràcies al corredor que més tard la va trobar i la va fer arrribar a l´organització vam poder salvar la jornada.
Finalment donar gràcies a tots els que em van ajudar en el moment de l´accident.
